Ubicació
Carrer Església, 1
08396 – Sant Cebrià de Vallata (Maresme)
Situada al nucli antic, que s’ha desenvolupat al seu voltant.
A la vall de la riera de Vallalta, entre el mar i el massís del Montnegre. A poca distància de municipis com Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta.

Com arribar-hi
Des de la carretera N-II (litoral), desviament cap a l’interior. Accés també per carreteres locals des de pobles veïns. El temple és fàcilment localitzable perquè ocupa una posició central i elevada dins el poble.

Patrimoni Artístic
El patrimoni artístic de la parròquia de Sant Cebrià de Vallalta no és dels més monumentals del Maresme, però té un gran interès perquè reflecteix una evolució llarga, amb elements d’èpoques diverses i adaptats a una comunitat rural. L’element principal del patrimoni és el mateix edifici:
Nau i estructura
Nau única (tipologia habitual en parròquies rurals) amb coberta probablement amb volta (reformada al llarg del temps). L’espai interior sobri, amb predomini de la funcionalitat sobre la decoració.
Un dels elements més destacats, és el Campanar. Construït el 1577, d’estil de transició entre gòtic tardà i formes més modernes. Té una funció simbòlica i també pràctica (toc de campanes per a la comunitat).

Història
La parròquia apareix documentada per primer cop l’any 1024, en un moment en què el territori formava part del procés de consolidació del poblament feudal a Catalunya. En aquesta etapa, el territori estava format per masos dispersos. La parròquia actuava com a centre religiós i social. Probablement existia una primera església romànica o preromànica. La creació de la parròquia implicava dependència de la diòcesi i organització del territori en termes eclesiàstics.
Durant l’edat mitjana, la parròquia es consolida com a institució clau:
Administració dels sagraments, registre de la població i cohesió social. La parròquia estructurava el terme, mentre els habitants vivien en masies aïllades però es reunien a l’església.

A finals de l’edat mitjana i inicis de l’època moderna, l’església es transforma. El temple es reconstrueix i amplia. Introducció d’elements gòtics tardans i construcció del campanar l’any 1577.
Després de la Guerra de Successió Espanyola, hi ha canvis polítics, però la parròquia manté el seu paper central.
Amb la modernitat, el sistema tradicional canvia. Es forma un nucli urbà al voltant de l’església, hi ha un desenvolupament del municipi administratiu i milloren les comunicacions.
La parròquia pateix danys durant guerres i pèrdua de patrimoni (especialment a la Guerra Civil).
Avui, la parròquia, continua activa com a centre religiós, encara que té un paper més simbòlic que administratiu, formant part del patrimoni històric i cultural local.
El seu entorn ha evolucionat d’un paisatge rural dispers a un municipi amb nucli definit.